La primera notícia del castell és un document de 998. El castell original deuria ser només una torre, ara desapareguda, al cim de la gran roca. L’edifici actual és un agregat de construccions de diferents èpoques. El seu valor històric li ve, sobretot, pel seu paper durant la Guerra de Successió, quan els dies 13 i
El burg o la fortalesa de Cardona és ocupada pels carolingis a finals del segle VIII com a pas previ a la conquesta de Barcelona. Guifré ja la fortifica el 886, la integra al seu comtat d’Urgell el 870 i, el 888, li atorga la primera carta de poblament, la més antiga de Catalunya. El
En el seu moment, Guifré incorpora el territori comprès per la muntanya bagenca de Castelladral –a l’est del Cardener- al comtat de Cerdanya-Berga, el castell de la qual donarà nom a la serra que justament corona. El castell és estructurat per un dels fills de Guifré, el vescomte Unifred de Conflent, pare del veguer Sal·la
A La riba est del Cardener i com a portal entre els comtats de Berga i de Manresa, el castell de Súria controla el pas per l’estrada Antiga entre les fortaleses de Cardona i de Manresa. És aixecat per Guifré, estructurat pel seu nét Borrell II i heretat per Ermessenda de Carcassona. A la riba
Entre la riera de Salo i la serra de Castelltallat, Guifré incorpora una altra muntanya al comtat de Berga, la serra de Torribalta, on s’hi aixeca el Quovece Negre i futur castell de Coaner, del qual n’és senyor el levita Eldemar. En aquesta mateixa serra i cap a ponent, s’hi aixeca el castell de Claret
Guifré travessa el Cardener cap a ponent i incorpora una nova muntanya als seus dominis, la serra de Castelltallat, també al comtat de Cerdanya-Berga. Hi construeix el castell d’Odó, batejat posteriorment com a castell Tallat, el qual també acabarà donant nom a la muntanya on s’aixeca. Al nord i paral·lelament a la serra de Castelltallat,
La via Subirana que ve des del castell Tallat acaba al castell de Sant Mateu, aixecat per Guifré i estructurat posteriorment per custodiar el pas de la Portella i l’accés al gual Pedregós des de ponent. Visitables les restes de les bases ben conservades del conjunt. Aquest castell està vinculat als castells de frontera de
Custodiant el gual Pedregós com a pas fronterer sobre el Cardener i com a portal d’accés al terme urbà de Manresa, el castell de Gotmar és construït per Guifré i pel seu nét, Borrell II, mentre que la seva estructura s’atribueix al magnat Gotmar com a castlà. Visitables les restes de les bases del conjunt.
A l’oest i aigües avall del gual Pedregós, s’hi aixeca el castell de Fals, dominant la riera del mateix nom que neix a ponent, cap a l’Àndalus. Construït per Guifré i estructurat en època de Borrell II, des de bon principi es troba en dominis del jove vescomtat de Cardona. Al sud, dominant el pla
Torre de guàrdia i portal d’accés al terme urbà de Manresa. L’any 1020, Ermessenda de Carcassona, fa senyor de Torroella a l’abat Ràmio de Sant Benet, controlant la bifurcació entre el camí del Cardener i la via de Montpeità a Manresa que comunica amb el Llobregat. De complicat accés des del nucli de Sant Martí
Dins el terme urbà de Manresa, seguint el curs del riu d’Or avall i un cop creuat pel gual de Sant Fruitós, s’erigeixen les dues torres que esdevenen els portals d’accés al terme urbà de Manresa des del nord-est. Al sud, la torre d’Ília (campanar de Sant Benet de Bages) també en vistes al riu
Cap al camp de Bages, enmig d’un paisatge consolidat per Guifré entre el Cardener i el Llobregat, la conca del riu d’Or ens duu cap al castell de l’Or, el portal del nord a l’ampli terme urbà de Manresa. I es creu que aquest pot ser el documentat com a castell d’Aura on, després de
Rereguarda endins, seguint la conca de la vall de Bogatella, el castell de Buc domina la cruïlla de camins del pas de la Portella. Com en el cas del de Súria, aquest castell és d’Ermessenda de Carcassona. Visitable l’exterior del conjunt. Aquest castell està vinculat als castells de frontera de Guifré
Al límit sud del terme urbà de Manresa i a cada una de les ribes del Cardener, s’aixequen dues torres convertides en els portals d’accés a la capital del Bages des del sud-est. A la riba oest s’hi troba la torre dels Comtals de la comtessa Ermessenda de Carcassona. Aigües avall, a la riba est,
Durant l’Alta edat Mitjana, la capital de la frontera de la Catalunya Vella ja és la ciutat fortificada de Manresa. En època de Guifré, l’any 889, encara la trobem documentada com a ciutat de Manresa que amb el seu fill Sunyer I, ja serà capital de comtat i del camp de Bages. Al segle X,
Al sud i paral·lela a la conca dominada pel castell de Fals, n’hi trobem una altra de més estratègica, la de la vall del riu Agell. Guifré travessa el Cardener, avança per aquesta conca, hi basteix el castell de l’Agell i l’estructura el seu nét, Borrell II. Enfilant el camí entre la serra de Falcons
A ponent, avançant per la vall del riu Agell en confluència amb la conca de Falcons i protegint el pas del Bages cap a les valls de Maçana i d’Estrada, s’hi aixeca el Castellar, que domina una xarxa defensiva amb les següents torres: la guardiola de Castellar que fa de guaita entre el Castellar i
Al sud del Castellar i a mig camí del castell Follit, remuntant la riera de Grevalosa, s’hi aixeca el castell de Grevalosa, propietat de Bernat Otger de Castellet, germà de Guillem de Castellvell, senyor de la Guàrdia de Montserrat. Seguint la riera de Grevalosa fins al seu naixement, a tocar de l’església de Sant Pere,
En terres del casal del veguer Sal·la de Bages i descendint per la riera de Guardiola, amb el fill de Guifré, Sunyer I, s’aixeca la guardiola de Sal·la que, 30 anys després, acaba anomenant-se castell de Guardiola. Visitable l’exterior del conjunt actualment residència privada. Aquest castell està vinculat als castells de frontera de Guifré.
A llevant, controlant l’aiguabarreig del Cardener amb el Llobregat i dominant la comunicació amb les torres jussanes del terme urbà de Manresa, s’erigeix el castell de Galí. Construït per Guifré i estructurat per encàrrec del seu fill, Sunyer I, al magnat Galí. Visitable les restes del conjunt. Aquest castell està vinculat als castells de frontera
Dos anys després de la ràtzia del cabdill Al-Mansur de l’Àndalus del 999 que arrasa i saqueja la fortalesa de Manresa, tot el seu terme urbà i els castells del sud del comtat, es construeix el Castellet per reforçar la comunicació entre els castells de Galí i de Bell. Actualment, visitable l’exterior del conjunt. Aquest
En un enclavament crucial, controlant els passos sobre el pont del riu Llinars i el gual del Llobregat, mantenint el domini sobre la vall de Marganell cap a Montserrat i a ponent, s’erigeix el castell de Bell. Construït per Guifré i estructurat per encàrrec del seu fill, Sunyer I, al magnat Bell Propietat privada. Aquest
Des de la vall de Marganell, enfilat als contraforts de la cara nord de Montserrat i just sota de la porta Antiga, s’hi aixeca el castell Marro, com a feu de la primera abadia del Bages, Santa Cecília, d’origen visigot i amb el seu primer abat, Cesari de Montserrat, com a un dels levites que
Durant l’Alta edat Mitjana, Montserrat com a límit del sud d’aquesta frontera de la Catalunya Vella s’anomena muntanya de les Roques Negres. El 933, en època del fill de Guifré, Sunyer I, ja la trobem documentada com a mont Serrat. L’any 1025 i a la seva cara nord, el bisbe Abat Oliba de Vic converteix
Enfilat a la cara sud de Montserrat, dominant el coll de can Maçana i tota l’àmplia plana de l’Anoia que s’estén cap a l’Àndalus, Guifré basteix el castell de Bonifaci que, posteriorment, es coneixerà com a castell de la Guàrdia de Montserrat, a tocar de l’església de Sant Pau, bressol del casal dels vescomtes de
Aigües avall del Llobregat al seu pas per Montserrat, dominant el coll de Betó entre les serres Llarga i de can Rubió d’aquest massís, s’hi aixeca el castell de coll de Betó, dependent del castell de la Guàrdia de Montserrat. Visitables les restes del conjunt. Aquest castell està vinculat als castells de frontera de Guifré.
Les ruïnes del Castell de Callús, també anomenat de Godmar es troben dalt un turó situat al marge esquerre del riu Cardener, a uns dos quilòmetres de distància del poble en direcció nord. S'hi accedeix per un trencall de la carretera de Manresa a Solsona, poc després de passar el poble de Callús. Els marges
El Castell de Balsareny, declarat bé cultural d’interès nacional l’any 1949, és sens dubte el monument més representatiu i emblemàtic de la població i un dels més coneguts de la comarca. Es tracta d’una fortificació datada el 951 i bon exemple de fortalesa d’estil gòtic civil català. És un dels pocs castells regulars i homogenis
El castell i l'església de Sant Esteve i Sant Sebastià conformen un conjunt monumental homogeni situat al cim de l'anomenat Turó del Castell, des d'on es domina bona part del Pla de Bages i de la vall del Llobregat amb unes vistes fantàstiques. L'església forma part del Patrimoni Artístic Nacional de Catalunya i, juntament amb
Muralla de Sant Domènec, 24
08241 Manresa
Telèfon: 93 693 03 96
[email protected]
Bages Turisme és l’ens de gestió, promoció i planificació turística del Bages, que aglutina els 30 municipis de la comarca i també agents privats del sector turístic amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Distintius de qualitat al Bages
